En aquest apartat no farem un llistat de bolets metzinosos donat que la majoría d'aquests son molt poc habituals i a una gran part de boletaires no el passa pel cap collir-los.
Esmentarem només unes poques espècies que cal conèixer des del primer moment que sortim al bosc, amb la finalitat d'evitar disgustos greus. En tot cas cal recomanar que els bolets que no coneixem cal deixar-los, la major part son bons i inclús molt bons, potser un altre més experimentat els collirà i sino aquests seguiran fent la seva funció en el seu hàbitat natural.
És aquest el bolet metzinós més perillós. Cal saber identificar-lo, és molt abundant a tota la comarca i en tots els boscos sobretot a la tardor. Té anell i volva, surt com d'un ou de l'interior de la terra i presenta un color verd-oliva clar que pot variar fins a quasi blanc. La ingesta d'un sol exemplar pot resultar mortal, inclús és perillós que un fragment s'ens barregi amb els nostres bolets i ens passi desapercebut.Millor que no els toqueu si no sabeu bé el que feu, deixeu-los, no els destrosseu.L'amanita phalloides és el causant de pràcticament totes les morts que es produeixen a Catalunya per la ingestío de bolets.
És un bolet d'aspecte magnífic, de vegades forma conjunts de nombrosos exemplars que formen un espectacle formidable per a un aimant de la micología. Es fà en tots els boscos de la comarca. És molt semblant a la monjola però les làmines son més blanques i el barret és plè de taques blanques que son restes del vel. És conegut per les seves propietats al.lucinògenes. És toxic però ni molt menys com la farinera. Molt rarament provocaría la mort.
Es tracta d'un bolet tòxic que pot produir transtorns greus. Es troba a La Garrotxa, especialment en aulinars de zones baixes. Pot confondre's amb l'Amanita rubescens que es un bolet comestible i en determinats països molt apreciat. Si anem amb l'idea de buscar bolets cal deixar-lo, no els destrosseu.
La mala fama d'aquest bolet, hem de confessar que no se la mereix. És un bolet que assoleix unes dimensions considerables i que és molt comú a tota la Garrotxa. A diferècia d'altres espècies molt més perilloses i tòxiques, el mataparent és molt conegut i condemnat popularment com a un bolet metzinós i rebutjable. No n'hi ha per tant, només és capaç de provocar-nos una indigestió i no mereix figurar en aquest apartat en el qual l'hi posem per l'interès que pot despertar degut a la seva popularitat.
També s'anomena pinetell de cabra o banya de cabra. És un lactari, deixa anar una llet blanquinosa; vist pel damunt pot confondre's amb un pinetell, de vegades no es distingeix d'aquest fins que en veiem les làmines que no son taronjades sino blanques. No és un bolet especialment verinós però el posem aquí per ser molt conegut i per la seva similitud amb els pinetells. Millor no menjar-lo, pot porvocar transtorns sobretot si en menjem en quantitat.