En aquesta pàgina es mostra una relació de bolets de gran qualitat que podem trobar a la Garrotxa. Caldría afegir-hi les vaquetes, els ciurenys i els cama-secs, que no hi son, per haver estat inclosos a la pàgina dels més buscats.
És el conegut com "ou de reig" a la majoría de comarques catalanes, a la Garrotxa s'en diu també ou de monjola i reig. No hi ha dubte que és un autèntic bolet de primera. Per a un boletarie garrotxí portar-ne mitja dotzena al cistell ja és un èxit. No és abundant a la Garrotxa i cal buscar-lo sobretot en rouredes a les zones baixes. Es pot assaborir de moltes maneres, fins i tot cru.
És un bolet de primavera que sol fer-se en sorrals i prop de les riberes. És escàs a la comarca i cal ésser un bon coneixedor dels llocs per a trobar-lo. No cal dir que és dels bolets de més qualitat que podem collir.
És un xampinyó silvestre, es fà en prats i també en camps i surt de primavera a tardor. És fàcil de trobar i també de confondre amb algunes espècies pròximes. Quan és jove les làmines son rosades i després s'ennegreixen. És molt bó. A la Garrotxa no és dels bolets més coneguts.
S'anomenen també a La Garrotxa vaquetes negres. És encara un bolet molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fà que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bó que la mateixa vaqueta. Creix especialment en rouredes a la Garrotxa.Té moltes aplicacions culinaries.
És un bolet de primera qualitat que creix en prats a la primavera. És cada cop més buscat ja que els seus llocs preferits son cada vegada més coneguts. Els garrotxins, sovint anem a buscar-lo en zones de prats de muntanya mitjana, tant de la Garrotxa com del Ripollès.
L'anomenat moixernó de tardor (Clitocybe geotropa, Clitocybe costata) que no té res a veure amb el moixernó, és també un bolet molt bon comestible.
És aquest un bolet ignorat per una majoria de boletaires de la Garrotxa. Els que el collim sabem que és excel.lent, la seva qualitat s'acosta a la de la monjola. No obstant cal remarcar que no es culli si no s'identifica amb tota seguretat (aquest consell és extensiu a tots els bolets). Assegureu-vos que no té anell i que té el marge estriat. Per a menjar-lo cal coure'l bé. És molt abundant a tots els boscos de la comarca.
És un bolet que es fà en en soques d'arbres, especialment pollancres.Les gírgoles cultivades les trobem a molts restaurants de La Garrotxa que les ofereixen com a plat de qualitat. No és un bolet molt buscat a la nostra comarca. És molt bó.
També s'en diu pimpinella a la Garrotxa. És més conegut per la seva forma de paraigua i les seves dimensions que pel seu valor culinari. És molt bó fet de diverses maneres, a la brasa, arrebossat etc...La pampinella és fà sovint en clarianes de bosc o en els marges d'aquest. És relativament freqüent a la nostra comarca.
Aquestes son tres espècies de qualitat molt semblant, son bolets molt bons. No son massa conegudes . A la Garrotxa anomenem llores a les verdes i crualgues retgeres a les daurades. Aquestes darreres son d'un groc taronjat molt bonic, les làmines son grogues. Les llores son d'un verd-blau-violat (cyanoxantha) i d'un verd clar escuarterat de blanc (virescens). No son tan abundants com les crualgues vermelles (vesca etc...) però sí d'una qualitat molt superior. Es fan sobretot en rouredes, aulinars i fagedes.
Ens referim a la llenega de pí. Mentre que a la comarca del Berguedà és considerat el millor bolet, a la Garrotxa és un gran desconegut. S'en troben facilment a les pinedes de l'Alta Garrotxa. És un excel.lent comestible encara que el seu aspecte llefiscós no el fà massa atractiu a la vista.
Sòl fer-se en terres remogudes, camps i prats, molt freqüent en mig de camins. És un comestible molt bó que encara la major part de boletaires de la Garrotxa no cullen per prevenció o desconeixement. Cal consumir-lo de jove, quan és totalment blanc. Té una forma allargada, cilíndrica. És molt trencadís i la millor manera d'arrencar-lo és fent girar el barret sobre l'eix del peu.